4 de març del 2014
29 de gener del 2014
En el ple extraordinari del 19 de desembre vàrem deixar un text de
tres folis (el podeu llegir en pàgines anteriors) que després de
plantejar els nostres dubtes concloïa amb quatre (4) preguntes
concises respecte a com s’hauria produït l’acomiadament de
l’arquitecte municipal:
- Quines són les raons per les quals s'ha procedit a l'acomiadament
?
- Si es reconeix que es tracta d'un contracte administratiu (no
relació laboral) com és que es paguen els mesos d'agost quan no hi
hagué serveis efectivament prestats?
- Ens pot detallar els treballs que es diu que va realitzar
l'acomiadat entre juliol de 2011 i octubre de 2013 ?
- (a la regidora d'hisenda) A quina partida s'ha imputat el pagament
dels 28.000 euros ?
Quatre preguntes ben concretes a les quals demanàvem resposta i per
les quals hem rebut la següent resposta on no hi apareix ni una
xifra, ni un raonament, ni el número de la partida pressupostària,
sinó només un sermó populista i consells 'jesuítics'
paternals....
20 de gener del 2014
19 de gener del 2014
15 de gener del 2014
En el ple d'ahir, 14 de gener, durant el debat sobre el punt que tractà la convocatòria d'un "sondeig d'opinió" per a conéixer el sentir dels veins davant un possible canvi de nom del municipi, es va llegir el text que tot seguit podeu veure:
En referència al tema que es
planteja en aquest punt de l’ordre del dia, vull manifestar la meva protesta i
repulsa pel comportament de l’equip de govern. M’explico.
La web de
l’ajuntament té, en la seva pàgina inicial, un link al bloc de la consulta respecte
del nom del municipi, tal com es va aprovar en la reunió posterior al ple de 18
de juliol de 2013. En la pàgina de presentació del bloc s’estableix que
qualsevol veí pot publicar la seva opinió respecte al procés, tràmits,
continguts o comparacions amb altres situacions semblants de la consulta per a
una possible modificació del nom del municipi. En concret i literalment s’hi
pot llegir:
2. Com es pot publicar
- enviant el text a l’adreça miquelvilella.... o bé....
A l’ajuntament es comprovarà únicament que en el text no
hi ha referències personals a tercers, que el contingut respongui a l’objecte
del bloc i que es compleixin les normes mínimes de convivència i conducta.
...
En cas que a l’Ajuntament es decideixi no publicar un
text, es comunicarà per escrit a l’autor justificant raonadament la decisió.
Queda, doncs, clar
que el govern municipal no pot negar la publicació d’un text per cap altra raó
que les esmentades i molt menys per cap criteri d’oportunitat. Però el que de
ben segur no és permissible és la consulta a tercers sobre aquesta oportunitat
o no de publicació.
El veí de
l’Esquirol Pep Castells Casellas, jo, el dia 9 de desembre de 2013 va enviar a
l’adreça que diu el bloc de l’ajuntament, un text amb una opinió, la meva
opinió, respecte de com considerava que es trobava el tràmit de convocatòria de
la consulta per a la possible modificació del nom del municipi de L’Esquirol.
El dia 12 de
desembre de 2013, en correu electrònic, el senyor alcalde, un cop jo havia
reclamat la publicació del text a les oficines de l’ajuntament, em diu que entenem que el text no es pot penjar automàticament
només enviant-lo a en Miquel. És per això que l’equip de govern el llegirà
detingudament per saber si compleix les normes mínimes de convivència i conducta.
És un bloc municipal i no d’un entitat.
No entenc en absolut
la darrera frase, ni a què ve. Quedo absolutament sorprès. El senyor alcalde
sap sobradament del meu tarannà respectuós, gairebé poruc, i educat respecte de
les persones. Per tant no puc entendre que li calgui llegir detingudament
(sembla una inspecció moral !). I no puc evitar que em vingui a la memòria la
llei de premsa del senyor Fraga Iribarne.
Però, amb el text
encara avui sense publicar, no han acabat les sorpreses. Un dels promotors de
la iniciativa popular per a la consulta em truca per telèfon i m’adono que és
coneixedor del contingut del meu text que no es publica. El govern municipal ha
decidit qui pot conèixer el text pel seu compte i risc. No n’hi ha prou en no
publicar-lo sinó que a més es consulta a terceres persones sobre el seu
contingut !
Quin concepte de la
llibertat d’expressió, del respecte a les opinions dels altres tenen els
regidors del govern municipal ? Qui es creuen que són els regidors de l’equip
de govern ?!
A data d’avui encara
no tinc una justificació raonada de perquè no s’ha publicat la meva opinió en
el bloc obert a tots els veïns per a opinar sobre la consulta. Ja dono per fet
que no hi ha justificació, i menys raonada, llevat de la que se sustentés en la
ignorància, o en el desconeixement elemental de les normes democràtiques o en
la prepotència de qui es considera amb dret a decidir pels altres. És
simplement la censura del poder respecte d’allò que no comparteix o que tem.
Per això no els demano pas cap explicació.
El passat dijous,
en rebre la convocatòria del ple d’avui i constatar que no apareixia en l’ordre
del dia la proposta de celebració de la consulta que varen presentar els
regidors de Convergència i Unió i els regidors de Cabrerès i Progrés, i que el
senyor alcalde no havia convocat els grups municipals per a donar explicacions
(que poden o podrien haver existit,) d’aquesta no inclusió, vaig tenir el
convenciment que els meus dubtes respecte de la voluntat o la decisió de
l’equip de govern, expressats en el text que no s’ha publicat, cap a la
celebració de la consulta es confirmaven.
El punt 5 de
l’Altaveu municipal de 9 de gener, amb l’ambigüitat de la seva redacció ve a
donar encara més força a la meva queixa: aquí es dona per acceptada la proposta
dels grups municipals de l’oposició però enlloc queda constància de les
gestions, siguin a favor o en contra, que s’hagin produït durant aquest mesos
de silenci en el bloc municipal. El redactor d’aquest apartat de l’Altaveu ha
de saber que “els grups municipals de CIU
i CIP amb la signatura dels seus regidors” fan molt més que proposar la
consulta pel dia 20 de febrer (que hauria de dir 23). S’omet tot el raonament
que els regidors de l’oposició fan sobre les formes i fonaments per a la
realització de la consulta.
El text que l’equip
de govern municipal ha censurat, que havia de ser públic, per tal que en quedi
constància, almenys, en l’acta d’aquest ple és el següent:
El globus es desinfla?
El 25 de juliol els promotors de la
consulta per a la possible modificació del nom del municipi es reunien a
l’ajuntament amb els regidors de CiP i d’AUD, responent a l’autoconvocatòria
del ple del 18 de juliol. Entre altres qüestions, i a proposta de la regidora
d’AUD es proposava com a data per a la consulta el 15 de desembre de 2013.
La realització de la consulta sempre ha
estat prevista sota l’empara del Reglament de participació Ciutadana de
l’ajuntament de L’Esquirol (art. 29). Sempre tenint en compte els articles 30 a
35 de la Llei municipal i de règim local que estableixen que “l’acord de canvi
de denominació d’un municipi ha d’ésser adoptat pel ple municipal i requereix
el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de fet...”. Queda clar,
doncs, que un cop feta la consulta (la que sigui i sota la normativa local, o
autonòmica o espanyola) és el ple municipal, amb la majoria esmentada, qui
aprovarà la sol·licitud de canvi de nom.
El 7 de novembre les xerrades convocades
per l’ajuntament varen aportar alguna informació més a les inquietuds o
interessos que pogueren tenir els veïns. Però després d’allò... silenci... Fins
que en el darrer ple, a preguntes de l’oposició, el senyor alcalde va deixar
ben clar que, seguint els camins que hauria dibuixat la Sotsdirectora
d’Assistència Jurídica i Règim local del Departament de Governació, faria tot
el recorregut que aquells marcarien: autorització de Madrid ? A parer meu això
implica un ajornament d’un parell d’anys.
Per altra banda, els promotors, malgrat
que en aquella reunió del 25 de juliol es va decidir reservar la sala de plens
de l’ajuntament per als actes de propaganda i difusió que calguessin, no sembla
que hagin fet res més que la reproducció de l’enciclopèdia catalana en aquest
bloc. Cap acte propagandístic o divulgatiu, cap experiència d’altres municipis,
cap....
Els promotors no es poden excusar en la
postura actual d’AUD, si realment tenen intenció de promoure el canvi de nom
del municipi. L’ajuntament de L’Esquirol té un Reglament de Participació
Ciutadana que permet la consulta popular i n’estableix un règim determinat. La
sol·licitud del canvi de nom, per llei, depèn finalment del vot dels 11
regidors de l’ajuntament. Així, doncs, la consulta és només un acte polític per
tal de, políticament, recolzar o pressionar un comportament dels càrrecs
electes del municipi. Per tant no veig per enlloc que calgui un altre camí que
el que ja preveu el nostre Reglament de Participació Ciutadana. Els serveis
municipals poden organitzar la infraestructura d’un dia electoral, hi haurà
prous veïns voluntaris per a respondre, en les meses, de la honestedat de
l’acte i del recompte corresponent.
Només després d’això, cada regidor amb la
seva consciència assumirà o no el mandat que, aquell dia, hagin expressat les
urnes, i en un ple extraordinari aprovarà o no la sol·licitud de l’ajuntament
de L’Esquirol per al canvi de nom del municipi. No hi ha altra excusa que la
mandra o, ben legítim, el desinterès per a aquest tema.
Pep Castells Casellas
Veí i, també, regidor.
20 de desembre del 2013
EL POSSIBLE CANVI DEL NOM DEL MUNICIPI
El grup municipal de Cabrerès i Progrés i el grup municipal de Convergència i Unió, davant de, la almenys dubitativa, actitud del govern municipal respecte al compliment dels acords al respecte, presentem avui 20 de desembre, la següent proposta a l'ajuntament:
Proposta
de resolució per ser debatuda i votada en un ple municipal
Justificació
de la proposta
El 13 de
maig del 2013,
dues persones avalades per 393 signatures de veïns i veïnes
del municipi van entrar al registre municipal de l‘Ajuntament de
Santa Maria de Corcó una sol·licitud demanant que el ple de
l’Ajuntament considerés la possibilitat de canviar l’actual nom
del municipi, Santa Maria de Corcó, pel de l’Esquirol.
En el ple ordinari celebrat el 18 de juliol del 2013, atenent que les
signatures no estaven autentificades i amb la finalitat d’evitar
tràmits administratius feixucs per a l’administració local i per
als administrats, el ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat
(amb vuit vots favorables i cap en contra ni cap abstenció, perquè
els tres regidors d’AUD van excusar la seva assistència al ple)
assumir com a pròpia la petició dels signants i iniciar un procés
de debat que acabés aportant dades suficients perquè els càrrecs
electes de l’Ajuntament poguessin prendre una decisió en un ple
extraordinari. Així mateix, es va aprovar (1) la creació d’un
blog accessible des de la pàgina web de l’Ajuntament perquè
tothom qui volgués manifestar dubtes i expressar opinions
respectuoses i argumentades les pogués compartir públicament, (2)
l’organització de diverses xerrades informatives dirigides per
representants dels Departaments de Governació i Agricultura i
Ramaderia de la Generalitat de Catalunya, representants del Registre
de la Propietat i especialistes en el tema de la consulta amb la
finalitat de poder aclarir i esvair qualsevol mena de dubte a la
població, i (3) la creació d’una comissió de treball on
participarien regidors dels diferents grups municipals i
representants del grup promotor per planificar i tirar endavant el
projecte.
El 25 de juliol va tenir lloc la primera reunió d’aquesta
comissió, que va proposar dates per a la realització de reunions
informatives, va aprovar el text que se sotmetria a consulta als
veïns i, a instàncies del càrrec electe d’AUD que hi havia
present, va proposar el 15 de desembre del 2013 com a data per votar
la proposta de canvi de nom del municipi,.
El 7 de novembre es va convocar la reunió informativa aprovada en el
ple del 18 de juliol tant a Cantonigròs com a l’Esquirol.
El 12 de novembre, finalment, en el torn obert d’intervencions del
ple ordinari, el senyor alcalde Àlex Montañà va respondre a les
preguntes de l’oposició en relació a aquesta qüestió amb una
indefinició que ens ha portat, als grups de l’oposició que firmem
aquest document, a presentar la proposta que es concreta a
continuació.
Argumentació
L’article 29 del Reglament de Participació Ciutadana estableix que
l'Ajuntament pot celebrar consultes ciutadanes que el plenari
sotmetrà a aprovació per una majoria reforçada, com va ser el cas
del ple de 18 de juliol. Això ha de comportar necessàriament
mesures d'informació pública garantides per l'Ajuntament, com s'ha
fet des d'un blog a la pàgina web de l'Ajuntament i amb la
convocatòria de xerrades informatives. Finalment s'estableix que “el
resultat de la consulta serà pres en consideració sempre que hi
hagi participat més del 50% del padró de persones majors de setze
anys”.
D'altra banda el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual
s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya estableix clarament que “l'acord de canvi de
denominació d'un municipi ha d'ésser adoptat pel ple de
l'Ajuntament i requereix el vot favorable de les dues terceres parts
del nombre de fet i, en tots els casos, de la majoria absoluta del
nombre legal de membres de la corporació. (...) Si en el termini de
tres mesos el Govern de la Generalitat no hi formula oposició,
l'acord municipal s'ha de considerar com a definitiu i executiu”.
Finalment, l'article 106 del mateix text estableix que “els
grups o un mínim de tres membres de la corporació poden
presentar al ple propostes de resolució per a debat i votació”.
Proposta d’acord
Atesos aquests antecedents, els sotasignants, càrrecs electes de
l'Ajuntament de Santa Maria de Corcó, presentem la següent proposta
de resolució per ser debatuda i votada en el ple ordinari que s’ha
de celebrar dintre la primera quinzena de gener del 2014:
- El plenari de l'Ajuntament acorda convocar una consulta per sotmetre a consideració dels veïns del municipi la proposta de canvi de nom del municipi (i canvi automàtic de nom del nucli de l'Esquirol) feta pels promotors anomenats Esquirols que van adjuntar 393 signatures a la seva sol·licitud.
- Tots els veïns i veïnes empadronats en el municipi i majors de 16 anys podran expressar el seu vot a la pregunta. Per participar en la consulta s’hauran d’identificar amb un document oficial vigent.
- Dintre dels deu dies posteriors al ple del gener del 2014 es farà públic el padró d’habitants que tenen dret a participar en la consulta.
- Entre el 28 de gener i l’u de febrer, com millor convingui a l'administració de l'Ajuntament, en un acte públic i anunciat suficientment el secretari procedirà al sorteig per nomenar president o presidenta de les meses i dos vocals, i, en previsió de renúncies, quatre substituts per a cada un dels anteriors nomenats.
- Des de l'Ajuntament es garantirà la celebració de la consulta informant-ne oportunament la població entre el 3 i el 18 de febrer, i facilitarà les infraestructures necessàries i el recursos humans i materials que correspongui.
- La consulta tindrà lloc el diumenge 20 de febrer del 2014. Hi haurà quatre meses: una a Sant Martí Sescorts, una a Cantonigròs i dues a l’Esquirol. Les meses estaran obertes entre les nou del matí i les dues del migdia.
- El recompte de les paperetes serà públic i se n'aixecarà una acta que quedarà arxivada a les oficines municipals amb la resta de documentació que formarà l'expedient de la consulta.
- Al ple ordinari del mes de març del 2014 se sotmetrà a consideració dels regidors comunicar o no al govern de la Generalitat la voluntat del plenari de canviar el nom del municipi.
L'Esquirol, 19 de desembre del 2013
PLE EXTRAORDINARI DE 19 DE DESEMBRE DE 2013.
En el ple es donà compte de l'acord transaccional entre l'ajuntament i l'anterior arquitecte municipal, que ha representat l'abonament a aquest de 28.000 euros per diversos conceptes. Segons l'acord, una part com a indemnització i l'altra per treballs realitzats i pendents de cobrament. Cabrerès i Progrés va llegir en el ple el text que tot seguit es mostra:
Consideracions
del grup municipal Cabrerès i Progrés en relació al punt 5 de
l’ordre del dia del ple extraordinari de 19 de desembre del 2013
“Donar
compte al ple de l’acord transaccional subscrit per la corporació
a l’empara de l’article 88 de la llei 30/1992, de 28 de novembre,
de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment
administratiu comú”
CiP
no té per costum llegir documents en els plens, però aquesta vegada
hem de fer una excepció, perquè volem que les nostres
consideracions constin textualment en l’acta del ple i evitar feina
i taquigrafia al secretari de la corporació.
L’acord
transaccional és entre el senyor Àlex Montañà i Rifà en qualitat
d’alcalde i el senyor Rafael Riera Moscoso en nom propi i en
qualitat de representant solidari de la societat mercantil Rierola
Boixader Associats. Aquest acord conclou en l’abonament per part de
l’Ajuntament al Sr Rierola de 16.702,54 euros per un costat i
11.373,16 per l’altre.
Sr
Alcalde, permeti’ns començar dient que la lectura de l’acord
transaccional ens ha generat, per dir-ho suaument, indignació.
Després d’haver compartit amb vostè tasques de govern durant poc
més d’un any i d’haver sentit reiteradament la seves opinions i
el seu posicionament sobre les dues persones a qui vostè ha decidit
acomiadar en la seva primera acció com a alcalde, ens sentim amb
l’obligació de fer públiques les dades de què disposem, amb la
finalitat que qui les vulgui llegir es faci càrrec de com és vostè
com a persona i com a alcalde.
La
primera vegada que vam sentir a parlar d’aquesta “història” va
ser el 29 de maig del 2011 en el marc de les reunions que vam
mantenir CiP i AUD per intentar definir un possible pacte de govern.
En aquella reunió hi havia cinc persones de la llista d’AUD i el
Sr Crisantos Castella a més dels tres regidors electes de CiP. En la
reunió ja vam sentir parlar d’acomiadament dels tècnics, cosa que
ens va fer intuir que el problema dels “tècnics” ens
acompanyaria tota la legislatura tant si s’arribava a un pacte com
si no. El 28 de juny hi va haver la primera “enganxada”
relacionada amb el tema entre una regidora d’AUD i el secretari de
l’època. El 25 d’octubre es va fer una reunió on vostè va
proposar acomiadar els tècnics i ens va proposar començar per
l’arquitecte municipal, exposant que tenia alternatives. Al cap de
pocs dies ens va portar un possible candidat per substituir-lo. En
les situacions citades, en pràcticament cada Junta de Govern i en
altres reunions que seria molt feixuc detallar, el Sr Montañà
sempre en reiterava els mateixos arguments:
*
Els tècnics facturen a l’Ajuntament a través de societats
mercantils i no a nivell individual.
*
El responsable del pagament d’aquestes factures és l’alcalde o
el regidor delegat. (Per cert, Sr Montañà, vostè ha estat regidor
d’Hisenda durant cinc anys llargs.)
*
Se’ls assignen treballs tècnics que realitzen i cobren al marge de
la seva dedicació ordinària.
*
Els tècnics són responsables d’actuacions professionals
negligents: en diverses ocasions han estat al servei d’interessos
patrimonials particulars en detriment dels interessos generals del
municipi, causant greus perjudicis a la hisenda municipal.
*
Molt sovint tracten amb molt poc respecte els ciutadans i ciutadanes
que sol·liciten informació sobre qüestions que són del seu
interès.
*
He patit amenaces de mort.
És
per totes aquestes raons i per les vivències del dia a dia que des
de CiP sempre hem tingut clar que el Sr Montañà tenia una gran
animadversió cap als tècnics i que així que tingués ocasió
prendria la decisió d’acomiadar-los.
En
aquest moment correspondria entrar en detalls sobre el posicionament
dels regidors de CiP davant d’aquest problema, i detallar i
argumentar les decisions preses, però sintèticament ho deixarem
només comentant que es va sol·licitar autorització a la delegació
del Govern per convocar la plaça d’arquitecte municipal, perquè
els darrers decrets prohibien explícitament contractar nous
treballadors municipals. La resposta, molt ambigua, va arribar a
finals de juliol del 2013. Aquesta fórmula hauria permès que
l’arquitecte municipal es presentés a la convocatòria, i, si
resultava escollit en el concurs públic, podria disposar d’un
contracte plenament legal i regular la situació administrativa, i si
no era així deixaria el seu càrrec sense cap més conseqüència.
Després
de fer públics els arguments que, segons AUD (i també l’AACC),
justificarien l’acomiadament, ens trobem amb una sorpresa
majúscula, i és que el 14 d’octubre es cessa l’arquitecte
municipal pel fet de tenir un contracte eventual, i a l’arquitecte
tècnic municipal se l’acomiada pel fet d’ estar extingit el
contracte que l’habilitava com a tal.
Del
cas de l’arquitecte tècnic en sentirem a parlar aviat. Pel que
sembla, encara no s’ha signat cap contracte transaccional amb ell,
i tot fa pensar que serà difícil que se signi, una via que només
sembla factible si el Sr Alcalde decideix pagar la indemnització
sol·licitada, que pot arribar als 90.000 euros.
De
l’acomiadament de l’arquitecte ens sobten dues coses. La primera
i més important és que els arguments formals en què es basa la
decisió no són els que hem sentit durant més de dos anys, sinó
només informalitats contractuals. La segona cosa que ens sobta és
que aquesta decisió (suposem que una de les quatre possibilitats que
la Sra Alba Molas ens va fer saber que tenien sobre la taula per
formalitzar l’acomiadament en una reunió que CiP i AUD vam tenir
el 18 d’octubre) de moment ens ha suposat al municipi 16.702 euros
en concepte d’indemnització, que van ser pagats el dia 26 de
novembre. Sr Montañà, ¿en base a què s’han pagat aquests
diners? En l’acord transaccional sembla que al Sr Rierola “la
rescissió li ha causat un perjudici, donada la renúncia a poder
desenvolupar el seus serveis en el terme municipal de Santa Maria de
Corcó”.
Sr Montañà, ¿vol dir que no és una fórmula per intentar evitar
que el cas arribi al jutjat? ¿No creu que amb les motivacions que
vostè ha expressat públicament (faltes de respecte, amenaces,
perjudicis a la hisenda pública) un jutge o una jutgessa disposaria
de dades suficients per decretar un acomiadament procedent sense cost
per al municipi? ¿No deu ser que els seus arguments no tenien cap
fonament?
Però
no tot acaba aquí, perquè als setze mil euros esmentats cal
afegir-ne 11.373 que també van ser pagats el 26 de novembre. ¿Amb
quina motivació? Nosaltres suposem que ha trobat aquesta fórmula
per no haver de dir que la indemnització real ha estat de gairebé
28.000 euros. Sr Montañà, ¿com és que paga tres factures
corresponents al mes d’agost del anys 2011, 2012 i 2013, factures
que l’anterior alcalde havia dit que no fossin presentades perquè
es considerava que el contracte de l’arquitecte no era laboral i
que per tant cobrava per feina feta? Durant aquests mesos no
existeixen “serveis efectivament prestats”, perquè el senyor
Rierola no venia a l’Ajuntament ni tenia cap encàrrec de feina.
¿Com és que en l’acord transaccional el Sr Arquitecte reconeix
que la seva relació amb l’Ajuntament ha estat de caràcter
administratiu i ara vostè fa efectives unes factures corresponents a
una feina no realitzada? No sabem si ho direm correctament, però
això no s’ho empassa ningú. Aquests arguments que donem són per
dir que el pagament d’aquests 3.100 euros no està ni molt menys
justificat.
Queda
encara parlar de 7.820,34 euros més, que vostè justifica amb
“honoraris de treballs realitzats per l’Ajuntament de Santa Maria
de Corcó entre el 30 de juliol de 2011 i el 14 d’octubre de 2013”.
Només podem dir que en aquest període d’alcaldia
assumida per CiP, no es va encarregar mai cap treball a
l’ esmentada societat mercantil. És més, tota la conflictivitat
que aflora ara, nosaltres i el municipi l’hem patit internament
durant dos anys, fent massa cas de les seves acusacions, i mai,
absolutament mai, hem encarregat cap feina al Sr Arquitecte fora del
seu horari laboral, fet que ha repercutit i molt en la planificació
urbanística del municipi. No sé com es qualifica aquest fet de
pagar una factura per tasques ni encarregades ni realitzades; no ho
sabem; però sí que podem dir que per menys que això moltes
persones han hagut de respondre davant de qui correspon.
Vist
tot això, abans d’iniciar cap actuació hem d’exigir
explicacions justificades a l’equip de govern i al Sr l’Alcalde.
Ens ho han d’explicar, perquè, si no ho fan vostès, nosaltres no
ho podrem explicar a la població:
- ¿Quines són les raons reals (que al nostre parer no són les que es dedueixen en les resolucions de l’alcalde) per les quals s’ha procedit d’aquesta manera tan inadequada i sense tractar les persones com a tals ?
- Sr Alcalde, ¿com s’explica la contradicció entre reconèixer un contracte administratiu i seguidament acceptar abonar unes factures corresponents als mesos d’agost quan no hi havia serveis efectivament prestats?
- Sr Alcalde, ¿ens pot detallar els treballs que es diu que va realitzar la mercantil Rierola Boixader Associats per l’Ajuntament des de juliol del 2011 fins a octubre del 2013? ¿Ens pot donar una còpia de la factura presentada on hi deu haver la relació dels treballs realitzats?
- Sra Regidora d’Hisenda, ¿a quina partida pressupostària del 2013 s’ha imputat el pagament dels 28.000 euros pagats al Sr Rierola en concepte d’indemnització per intentar evitar que aquest anés a la Magistratura de Treball?
Ens
temem que les raons no confessades han pesat més a l’hora de
prendre una decisió que no pas una reflexió serena i una valoració
de les conseqüències que se’n derivaran a nivell municipal, i que
la seva prepotència en acabi costant a tots i a totes més de
100.000 euros.
Per
tot el que hem exposat, llevat que el Sr. Alcalde i la Sra Regidora
d’Hisenda aclareixin públicament i per escrit els fets denunciats,
ens plantejarem, amb tranquil·litat, quines vies polítiques podem
emprendre per respondre al compromís adquirit amb els nostres
electors.
Respectuosament,
Subscriure's a:
Missatges (Atom)