PLE EXTRAORDINARI DE 19 DE DESEMBRE DE 2013.

En el ple es donà compte de l'acord transaccional entre l'ajuntament i l'anterior arquitecte municipal, que ha representat l'abonament a aquest de 28.000 euros per diversos conceptes. Segons l'acord, una part com a indemnització i l'altra per treballs realitzats i pendents de cobrament. Cabrerès i Progrés va llegir en el ple el text que tot seguit es mostra:

Consideracions del grup municipal Cabrerès i Progrés en relació al punt 5 de l’ordre del dia del ple extraordinari de 19 de desembre del 2013

“Donar compte al ple de l’acord transaccional subscrit per la corporació a l’empara de l’article 88 de la llei 30/1992, de 28 de novembre, de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú”

CiP no té per costum llegir documents en els plens, però aquesta vegada hem de fer una excepció, perquè volem que les nostres consideracions constin textualment en l’acta del ple i evitar feina i taquigrafia al secretari de la corporació.

L’acord transaccional és entre el senyor Àlex Montañà i Rifà en qualitat d’alcalde i el senyor Rafael Riera Moscoso en nom propi i en qualitat de representant solidari de la societat mercantil Rierola Boixader Associats. Aquest acord conclou en l’abonament per part de l’Ajuntament al Sr Rierola de 16.702,54 euros per un costat i 11.373,16 per l’altre.

Sr Alcalde, permeti’ns començar dient que la lectura de l’acord transaccional ens ha generat, per dir-ho suaument, indignació. Després d’haver compartit amb vostè tasques de govern durant poc més d’un any i d’haver sentit reiteradament la seves opinions i el seu posicionament sobre les dues persones a qui vostè ha decidit acomiadar en la seva primera acció com a alcalde, ens sentim amb l’obligació de fer públiques les dades de què disposem, amb la finalitat que qui les vulgui llegir es faci càrrec de com és vostè com a persona i com a alcalde.

La primera vegada que vam sentir a parlar d’aquesta “història” va ser el 29 de maig del 2011 en el marc de les reunions que vam mantenir CiP i AUD per intentar definir un possible pacte de govern. En aquella reunió hi havia cinc persones de la llista d’AUD i el Sr Crisantos Castella a més dels tres regidors electes de CiP. En la reunió ja vam sentir parlar d’acomiadament dels tècnics, cosa que ens va fer intuir que el problema dels “tècnics” ens acompanyaria tota la legislatura tant si s’arribava a un pacte com si no. El 28 de juny hi va haver la primera “enganxada” relacionada amb el tema entre una regidora d’AUD i el secretari de l’època. El 25 d’octubre es va fer una reunió on vostè va proposar acomiadar els tècnics i ens va proposar començar per l’arquitecte municipal, exposant que tenia alternatives. Al cap de pocs dies ens va portar un possible candidat per substituir-lo. En les situacions citades, en pràcticament cada Junta de Govern i en altres reunions que seria molt feixuc detallar, el Sr Montañà sempre en reiterava els mateixos arguments:

* Els tècnics facturen a l’Ajuntament a través de societats mercantils i no a nivell individual.

* El responsable del pagament d’aquestes factures és l’alcalde o el regidor delegat. (Per cert, Sr Montañà, vostè ha estat regidor d’Hisenda durant cinc anys llargs.)

* Se’ls assignen treballs tècnics que realitzen i cobren al marge de la seva dedicació ordinària.

* Els tècnics són responsables d’actuacions professionals negligents: en diverses ocasions han estat al servei d’interessos patrimonials particulars en detriment dels interessos generals del municipi, causant greus perjudicis a la hisenda municipal.

* Molt sovint tracten amb molt poc respecte els ciutadans i ciutadanes que sol·liciten informació sobre qüestions que són del seu interès.

* He patit amenaces de mort.

És per totes aquestes raons i per les vivències del dia a dia que des de CiP sempre hem tingut clar que el Sr Montañà tenia una gran animadversió cap als tècnics i que així que tingués ocasió prendria la decisió d’acomiadar-los.

En aquest moment correspondria entrar en detalls sobre el posicionament dels regidors de CiP davant d’aquest problema, i detallar i argumentar les decisions preses, però sintèticament ho deixarem només comentant que es va sol·licitar autorització a la delegació del Govern per convocar la plaça d’arquitecte municipal, perquè els darrers decrets prohibien explícitament contractar nous treballadors municipals. La resposta, molt ambigua, va arribar a finals de juliol del 2013. Aquesta fórmula hauria permès que l’arquitecte municipal es presentés a la convocatòria, i, si resultava escollit en el concurs públic, podria disposar d’un contracte plenament legal i regular la situació administrativa, i si no era així deixaria el seu càrrec sense cap més conseqüència.

Després de fer públics els arguments que, segons AUD (i també l’AACC), justificarien l’acomiadament, ens trobem amb una sorpresa majúscula, i és que el 14 d’octubre es cessa l’arquitecte municipal pel fet de tenir un contracte eventual, i a l’arquitecte tècnic municipal se l’acomiada pel fet d’ estar extingit el contracte que l’habilitava com a tal.

Del cas de l’arquitecte tècnic en sentirem a parlar aviat. Pel que sembla, encara no s’ha signat cap contracte transaccional amb ell, i tot fa pensar que serà difícil que se signi, una via que només sembla factible si el Sr Alcalde decideix pagar la indemnització sol·licitada, que pot arribar als 90.000 euros.

De l’acomiadament de l’arquitecte ens sobten dues coses. La primera i més important és que els arguments formals en què es basa la decisió no són els que hem sentit durant més de dos anys, sinó només informalitats contractuals. La segona cosa que ens sobta és que aquesta decisió (suposem que una de les quatre possibilitats que la Sra Alba Molas ens va fer saber que tenien sobre la taula per formalitzar l’acomiadament en una reunió que CiP i AUD vam tenir el 18 d’octubre) de moment ens ha suposat al municipi 16.702 euros en concepte d’indemnització, que van ser pagats el dia 26 de novembre. Sr Montañà, ¿en base a què s’han pagat aquests diners? En l’acord transaccional sembla que al Sr Rierola “la rescissió li ha causat un perjudici, donada la renúncia a poder desenvolupar el seus serveis en el terme municipal de Santa Maria de Corcó”. Sr Montañà, ¿vol dir que no és una fórmula per intentar evitar que el cas arribi al jutjat? ¿No creu que amb les motivacions que vostè ha expressat públicament (faltes de respecte, amenaces, perjudicis a la hisenda pública) un jutge o una jutgessa disposaria de dades suficients per decretar un acomiadament procedent sense cost per al municipi? ¿No deu ser que els seus arguments no tenien cap fonament?

Però no tot acaba aquí, perquè als setze mil euros esmentats cal afegir-ne 11.373 que també van ser pagats el 26 de novembre. ¿Amb quina motivació? Nosaltres suposem que ha trobat aquesta fórmula per no haver de dir que la indemnització real ha estat de gairebé 28.000 euros. Sr Montañà, ¿com és que paga tres factures corresponents al mes d’agost del anys 2011, 2012 i 2013, factures que l’anterior alcalde havia dit que no fossin presentades perquè es considerava que el contracte de l’arquitecte no era laboral i que per tant cobrava per feina feta? Durant aquests mesos no existeixen “serveis efectivament prestats”, perquè el senyor Rierola no venia a l’Ajuntament ni tenia cap encàrrec de feina. ¿Com és que en l’acord transaccional el Sr Arquitecte reconeix que la seva relació amb l’Ajuntament ha estat de caràcter administratiu i ara vostè fa efectives unes factures corresponents a una feina no realitzada? No sabem si ho direm correctament, però això no s’ho empassa ningú. Aquests arguments que donem són per dir que el pagament d’aquests 3.100 euros no està ni molt menys justificat.

Queda encara parlar de 7.820,34 euros més, que vostè justifica amb “honoraris de treballs realitzats per l’Ajuntament de Santa Maria de Corcó entre el 30 de juliol de 2011 i el 14 d’octubre de 2013”. Només podem dir que en aquest període d’alcaldia assumida per CiP, no es va encarregar mai cap treball a l’ esmentada societat mercantil. És més, tota la conflictivitat que aflora ara, nosaltres i el municipi l’hem patit internament durant dos anys, fent massa cas de les seves acusacions, i mai, absolutament mai, hem encarregat cap feina al Sr Arquitecte fora del seu horari laboral, fet que ha repercutit i molt en la planificació urbanística del municipi. No sé com es qualifica aquest fet de pagar una factura per tasques ni encarregades ni realitzades; no ho sabem; però sí que podem dir que per menys que això moltes persones han hagut de respondre davant de qui correspon.

Vist tot això, abans d’iniciar cap actuació hem d’exigir explicacions justificades a l’equip de govern i al Sr l’Alcalde. Ens ho han d’explicar, perquè, si no ho fan vostès, nosaltres no ho podrem explicar a la població:

• ¿Quines són les raons reals (que al nostre parer no són les que es dedueixen en les resolucions de l’alcalde) per les quals s’ha procedit d’aquesta manera tan inadequada i sense tractar les persones com a tals ?
• Sr Alcalde, ¿com s’explica la contradicció entre reconèixer un contracte administratiu i seguidament acceptar abonar unes factures corresponents als mesos d’agost quan no hi havia serveis efectivament prestats?
• Sr Alcalde, ¿ens pot detallar els treballs que es diu que va realitzar la mercantil Rierola Boixader Associats per l’Ajuntament des de juliol del 2011 fins a octubre del 2013? ¿Ens pot donar una còpia de la factura presentada on hi deu haver la relació dels treballs realitzats?
• Sra Regidora d’Hisenda, ¿a quina partida pressupostària del 2013 s’ha imputat el pagament dels 28.000 euros pagats al Sr Rierola en concepte d’indemnització per intentar evitar que aquest anés a la Magistratura de Treball?

Ens temem que les raons no confessades han pesat més a l’hora de prendre una decisió que no pas una reflexió serena i una valoració de les conseqüències que se’n derivaran a nivell municipal, i que la seva prepotència en acabi costant a tots i a totes més de 100.000 euros.

Per tot el que hem exposat, llevat que el Sr. Alcalde i la Sra Regidora d’Hisenda aclareixin públicament i per escrit els fets denunciats, ens plantejarem, amb tranquil·litat, quines vies polítiques podem emprendre per respondre al compromís adquirit amb els nostres electors.

Respectuosament,