Pregunta a l'alcalde entrada per CiP a l'Ajuntament el 23-X-2013 sobre el cessament de l'arquitecte municipal i l'extinció per caducitat del contracte de l'arquitecte tècnic

Sr Alcalde

En base a l’article 105 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril,  segons el qual es poden formular preguntes a l’equip de govern,  i si es formulen per escrit i se sol·licita expressament han de ser contestades per escrit en el termini màxim d’un mes,  com a regidors de l’Ajuntament li exposem :

Revisant el llibre de sortides de les oficines municipals vam poder constatar que la primera i la segona resolució signades per vostè com a alcalde, i per tant les seves primeres decisions fermes, van ser redactades el dia 11 d’octubre i lliurades a les persones interessades tres dies després, el dia 14. Les dues resolucions fan referència al cessament immediat de l’arquitecte municipal Sr Rafael Rierola, i a l’extinció per caducitat del contracte de consultoria i assistència de l’arquitecte tècnic Sr Joan Portavella.  Deixant les qüestions polítiques per a futurs debats públics,  el que ens preocupa són les conseqüències que per a la població i el municipi se’n poden derivar,  i per això li formulem i demanem (un cop ja vam tenir una primera informació verbal en la reunió mantinguda el passat divendres 18 d’octubre) que ens contesti per escrit a les següents qüestions:

a)      Ens sobta que hagi determinat “acomiadar” aquests tècnics sense tenir-ne prevista la substitució i de retruc l’atenció a la ciutadania, perquè avui ja fa onze dies que no s’informen permisos d’obres. En aquest sentit li hem de preguntar en quins termes i amb quin calendari s’ha previst la convocatòria pública per a la provisió de la plaça d’arquitecte municipal i la d’aparellador, si és el cas, com també quina previsió té per resoldre els informes urbanístics mentre no es procedeixi a un nomenament “legal”.

b)      Tots sabem que les persones “acomiadades” tenen uns drets quan es troben en una situació com aquesta, i pensem que l’administració pública hauria de ser molt respectuosa amb aquests aspectes i per tant complir les seves obligacions. El que ens preocupa és saber, per poder explicar-ho a la població, si ha previst a quant es poden elevar les despeses per aquest concepte. En cas afirmatiu, ¿quina seria la quantitat a satisfer? Si els treballadors cessats no han signat la seva conformitat amb el cessament, ¿està prevista la possibilitat que l’assumpte acabi davant d’un Tribunal Social? Si fos així, ¿quines previsions hi ha sobre la taula de l’equip de govern? ¿Ha previst les possibles conseqüències d’una sentència contrària a l’Ajuntament (és a dir a la població del municipi, que seria qui d’una manera o altra hauria d’assumir-ne els costos), i que per exemple es consideri que, pels 14 anys que han treballat per a l’Ajuntament, els tècnics gaudeixen d’un contracte laboral encobert, perquè fa 14 anys que cobren una quantitat fixa i determinada, fan un horari estable i a les oficines municipals i reben ordres de l’equip de govern (com estableix alguna de les sentències referides en l’informe de 2002 de la Diputació), i que en conseqüència s’hagin d’abonar les quotes pendents de Seguretat Social i la multa corresponent? Finalment, tant si s’arribés a una indemnització per acord com a una sentència, ¿amb quines partides pressupostàries es pensa assumir?

c)       Una tercera qüestió relacionada amb aquest mateix assumpte té relació amb el fonament amb què vostè es basa per dictar les dues resolucions, un informe de la Diputació de Barcelona de data 10 de gener del 2002 que adverteix el nostre Ajuntament d’un seguit d’irregularitats en la situació del personal tècnic i laboral de l’Ajuntament. En aquest informe la Diputació alerta de la situació dels dos tècnics cessats, però també ho fa de la resta de personal laboral, encara que per altres raons (mai s’ha fet convocatòria pública). D’altra banda, posteriorment, l’Ajuntament va contractar, també per obres i serveis, una altra persona tècnica, la veterinària Sra Isabel Carceller, que estaria en la mateixa situació contractual que els tècnics cessats. ¿Com és que s’ha resolt només el cessament de dos tècnics? Si és que per a aquesta tercera contractació s’ha trobat una sortida diferent que per a les altres dues, ¿per què no s’ha tractat de la mateixa manera tothom? ¿Quins criteris l’han portat a aplicar solucions diferents? Hi ha alguna previsió de regularització de la resta de contractes irregulars citats en l’esmentat informe?

Confiant que com a molt tard  el dia 23 de novembre rebrem la seva resposta escrita, restem a la seva disposició.

Atentament,

Josep Castells, Xavier Pàmies i Sebastià Riera

Grup Municipal Cabrerès i Progrés

L’Esquirol, 23 d’octubre del 2013