(Entrat al registre de l'ajuntament ahir 29 d'abril de 2014).

Senyor alcalde,

Els sota signants, regidors de l’ajuntament de L’Esquirol coincidim en entendre que l’extraordinària situació política del nostre consistori pot comportar un determinat grau de tensió en el debat ordinari que s’hagi de produir a l’hora de confrontar les diferents concepcions i sensibilitats davant de com entendre la configuració de les polítiques que ens correspon administrar.

Portem uns quants anys en la confrontació ideològica i, també, estratègica respecte de com entendre el present i el futur del nostre municipi. Confrontació que es fa evident, de manera reglada, en el desenvolupament de les sessions dels plens municipals. Hem coincidit en que mai havíem presenciat actituds que anessin més enllà d’allò que s’interpreta normalment com l’enfrontament dialèctic. I que ara, concretament en els dos darrers plens, hem escoltat com un regidor es dirigia a un altre regidor amb una absoluta falta de respecte, sense que en cap de les ocasions vostè hagi fet ús de la seva autoritat per a reconduir el debat, als termes mínims de la cortesia política.

El senyor regidor d’esports, de l’equip de govern, s’ha dirigit manta vegades, en el debat sobre pressupostos, a un regidor per a que “s’ho faci mirar”. Expressió que acompanyada de les gesticulacions pertinents ( a les que agomboia el somriure de la regidora d'hisenda) representen una actitud de menys teniment, si no d’insult, que considerem intolerables, especialment per la seva repetició, en l’àmbit del debat polític que mereix, almenys, un determinat grau de formalitat.

Li agrairem que es comprometi a evitar comportaments que excedeixin el mínim de decència política en els debats que es produeixin en les sessions plenàries per tal que la nostra assistència als plens no resulti condicionada per pressions ( o expressions) que considerem que no hem d'admetre i que no estem disposats a compartir.

L'Esquirol, de 2014.

Xavier Pàmies Sebastià Riera Pep Castells

Cabrerès i Progrés.                                          Ple extraordinari del 29 d’abril del 2014

Explicació del sentit del nostre posicionament respecte de la proposta de pressupostos per a l’exercici 2014

Li agraïm la resposta que ens va enviar via correu electrònic ahir a les 19:43 (tres quarts de vuit). Tot i lamentar a que a les 8 de vespre ens vam saludar a l'Ajuntament i no ens en parlés personalment. Així som i així ens va.

Constatem, però, que hi ha una distància entre vostès i nosaltres, entre AUD i CiP, que sembla anar més enllà dels continguts sobre els temes que són objecte de debat als plens. És una llàstima, perquè representa una llosa per al bon funcionament de l’Ajuntament. Segurament tant els uns com els altres considerem que estem carregats de raons per responsabilitzar l’altre d’aquest distanciament.

Pel que fa a l’assumpte concret que ara ens ocupa:

• Certament, en el seu correu ens contesta una de les preguntes que li fem: afirma que SÍ que es farà un nou projecte. Ens diu que serà un projecte fet a partir del projecte que en el seu moment l’Ajuntament ja va aprovar (per cert, crec recordar que amb els vots en contra de Cabrerès i Progrés, entre altres raons per la qüestió dels pisos de protecció oficial). Per tant, deduïm que hi haurà una nova despesa de redacció del projecte de Ca La Salut, ni que sigui en forma de reelaboració. S’ha pagat el que fa anys es va aprovar, i ara caldrà pagar un NOU projecte. ¿Com podem justificar aquest fet? En el projecte aprovat ¿hi ha errors importants que calgui corregir? ¿L'equip de govern té idees diferents i s'han de reflectir en el nou projecte?
  
  
  
• Queda constància, doncs, que la partida que es proposa destinar a Ca La Salut se sustenta de moment en la idea d’un projecte a realitzar però sense cap materialització encara en forma de plànols.
• En el quart punt de la seva resposta, vostè referma la voluntat de l’equip de govern de construir tres habitatges, i a més ens especifica que “està en discussió si els 3 habitatges serien habitatges socials o no”. En el seu moment, ja fa anys, Cabrerès i Progrés va mostrar la seva oposició a la idea de dedicar cap espai de Ca La Salut a habitatges. En el moment actual, quan cada dia es parla que vivim una situació en què hi ha gent sense vivenda al costat de milers de pisos buits, i estem farts de sentir a parlar de la bombolla immobiliària, ens sembla difícil de justificar que un Ajuntament construeixi més pisos... i que hi inverteixi 300.000 € pel cap baix.
• En el punt 5 de la seva resposta ens diu que “el pressupost real de l’obra no se sabrà fins que es faci el concurs de l’obra”. Entenem, doncs, que se’ns demana aprovar destinar 700.000 euros del pressupost (una quarta part de tot el pressupost municipal) a una partida pendent d’estimar i determinar.

En el seu escrit ens recrimina que insistim en les nostres preguntes ja que, diu, “tant el senyor Callejón com jo mateix [vostè] vam ser prou concrets en relació als dubtes que teníeu sobre el projecte”. Segurament això té a veure amb el que li dèiem al començament sobre la distància entre els seus posicionaments i els nostres. De la seva recriminació hem d’interpretar que els seus posicionaments són molt concrets quan ens diuen que hi haurà un NOU projecte, encara inexistent, o que el seu cost està inclòs en una partida d’estudis i treballs tècnics, tot i que no en sabem el cost concret ni si és tota la partida. També hem d’entendre que és prou concret el fet que està en discussió la condició dels 3 habitatges que preveuen construir. Hem d’entendre que és molt concret que el cost de l’obra NO se sabrà fins que no es faci el concurs de l’obra. Per cert, quan diu el “concurs de l’obra”, ¿es refereix a la realització del projecte de l’obra o es refereix a la licitació de l’obra quan ja existeixi el projecte sobre el qual es farà aquesta licitació? ¿Hem d’entendre que és prou concret dir que el pressupost estimatiu és de 700.000 euros ?

Té raó quan diu que varen contestar les nostres preguntes de la reunió del dia 7 d’abril. Però això no vol dir que les respostes a les nostres preguntes satisfessin les nostres inquietuds. És cert que en l’escrit que ens van fer avinent ahir al vespre deixen constància de les seves respostes; però com que d’aquestes respostes deduïm que s’haurà de pagar un nou projecte, com que no veiem la necessitat en el moment actual de destinar recursos de l’Ajuntament a la construcció d’habitatges en un edifici que ha de ser de serveis, i com que el pressupost real de l’obra (en paraules seves) no se sabrà “fins que es faci el concurs de l’obra”, no podem aprovar la seva proposta de pressupostos, excepte en el cas que s’exclogués aquesta partida d’inversions de la seva proposta de pressupostos i es passés a negociar-ne, conjuntament tots els grups municipals, un nou plantejament.

29 d’abril de 2014. Cabrerès i Progrés

Sebastià Riera, Xavier Pàmies i Josep Castells

 

Aprovat el canvi de nom... però hi ha coses que no canvien... Els periodistes també se'n varen adonar... El comportament, les formes, són molt sovint tan o més importants que els continguts.

La distància entre Santa Maria i L’Esquirol.

Ara aquesta distància es mesura amb 11 vots, en l’expressió de la interpretació que onze ciutadans facin d’allò que 1850 veïns van manifestar, participant o no en la consulta mal anomenada sondeig. El 18 de juliol el ple a instàncies de 393 veïns, amb l’absència dels tres regidors d’AUD, va aprovar per unanimitat la celebració d’una consulta per al possible canvi de nom del municipi, a l’empara del Reglament de Participació Ciutadana. El mateix ple va convocar a una reunió pel 25 de juliol als promotors de la consulta i als representants dels grups municipals. A la reunió la representant d’AUD va proposar que el límit del 20 de gener de 2014 s’avencés a desembre de 2013; proposta que els presents varen acceptar.

A partir d’aquell moment el govern municipal va obrir un bloc per al debat sobre la qüestió, va reservar la sala de plens per a tots els dijous per tal que els promotors en pogueren fer ús per a publicitar la consulta, i tots els veïns participar-hi. També es va encarregar al secretari el contacte amb un registrador de la propietat, amb un càrrec de Governació i amb un càrrec d’Agricultura.

A l'octubre es va produir el canvi en el govern, d'acord a allò que va pactar CiP amb AUD. A partir d'aquell moment no es va publicar mai més res al bloc, ni tant sols un petit text que hi vaig enviar. Text que sí varen conèixer, es veu, els promotors de la consulta. Es va realitzar la xerrada amb els càrrecs abans esmentats per a respondre a les inquietuds que pogueren tenir els veïns. I va semblar que el tema s'adormia.

Cabrerès i Progrés va proposar a Convergència i Unió inserir en el ple l'acord per a celebrar la consulta el 23 de febrer (per error el text deia 20). En el ple corresponen el govern municipal no va incloure (malgrat allò que estableix la Llei de règim municipal) en l'ordre del dia la proposta de l'oposició, amb l'argument que proposaven un altre camí per arribar al mateix lloc. Després d'un agre debat, el punt es va incloure en l'ordre del dia, es va passar a votació i va tirar endavant amb el vot dels grups de l'oposició (amb una abstenció a Convergència i Unió).

En l'acord aprovat, de vuit paràgrafs, no es diu res pel que fa al grau de participació, ni en un sentit ni en un altre.

El dia 23 es va consultar als veïns del municipi. A la nit, dos mitjans de comunicació es varen dirigir a Cabrerès i Progrés per demanar si volíem dir alguna cosa en referència a les declaracions que hauria fet el senyor alcalde en el sentit que el ple no consideraria el resultat de la consulta perquè el ple que la va aprovar així ho establia. Els varem llegir el text de l'acord i, encara més, varem donar la nostra interpretació de com s'ha de llegir el paràgraf 7 de l'article 29 del reglament de participació, segons la qual s'obliga al ple quan hi ha un 50% de participació, però no es prohibeix per un altre cas. I especialment pel cas, ja que la competència per demanar el canvi de nom del municipi és exclusiva del ple municipal.

La majoria de la premsa només dona la versió oficial del govern municipal, contrària a sotmetre al ple demanar o no el canvi de municipi. La sorpresa està en que durant el dia es fa públic un acord de la Junta de Govern que s'expressa absolutament en sentit contrari. L'empresa assessora del govern municipal devia fer una lectura més atenta, no interessada, del Reglament i d'algun missatge editorial que recomanava “anar en compte que els veïns no tinguin la sensació que anar a votar no ha servit per res”.

Esperem que en el proper ple el senyor alcalde doni explicacions de com és que hem assistit a aquest joc de l'amagada.